Videojocs i Educació Social. Un binomi impossible?

Hola de nou! 

Ja tornem a ser aquí, i aquest cop venim a parlar de la relació d'amor - odi que hi ha entre l'educació i els videojocs. 

Per què sempre la paraula videojocs està relacionada amb violència? No ensenyen res productiu aquests? Hi ha mil maneres de veure les coses i mil i una més d'entendre-les.

Avui us presento un videojoc anomenat "WORMS".
Potser els que el coneixeu us esteu preguntant que te a veure aquest joc amb l'educació. Doncs bé, aquí està la qüestió.
Tots i cada un dels jocs inventats amb l'objectiu d'entretenir als seus usuaris, tenen altres funcions secundàries, i és que a tots els videojocs se'ls hi pot trobar una funció educativa.

És cert que molts d'ells es basen en la violència amb la finalitat de guanyar a l'altre, però per a dur a terme aquesta violència no tracta només de disparar i matar.

Existeixen tàctiques, es busquen estratègies, es pot jugar en grup i això implica cooperació, no sempre es basa en competència. 

El WORMS és un videojoc que es basa en ferir al contrincant per a tenir més punts que ell. L'objectiu principal potser no és gaire educatiu, però amaga altres funcions que poden servir per fer entendre a l'usuari que no tot és guanyar o perdre.

Es poden pujar punts millorant la tècnica, buscant noves estratègies, i passant noves proves amb l'objectiu de la superació i la millora de cada usuari. Hi ha molts tipus de pantalles. Des de vaixells  fins a formatges, fins a golfs, fins a illes... En totes elles surten cucs que han d'anar matant als altres. Es pot jugar sol, per parelles o en grup.

https://www.youtube.com/watch?v=iLaDSnWC_F4

El primer exemple que va sortir era per a ordinadors, però ara també en trobem per a la wii i fins i tot de tàctils.

Per tant, tenint un ventall tant gran per a poder jugar-hi, tenim el mateix ventall per a aprendre a jugar de moltes altres maneres.

T'ensenya a pensar, a guanyar i perdre, a ser cooperatiu, a ser una mica competitiu, a trobar estratègies, tècniques, a relacionar-te amb els companys amb els que jugues, a ser autosuficient, etc.


Tots els videojocs tenen una part educativa, sempre i quan es sàpiga jugar i no s'abusi del joc, ja que tot, en excés és dolent.

COMUNICACIÓ

Allò que ens fa diferent als animals és la nostra capacitat de comunicar-nos amb el nostre entorn, de raonar, de ser crítics, de pensar i exterioritzar aquests pensaments. 

La discriminació apareix quan, nosaltres mateixos, creem una barrera davant aquesta capacitat de comunicació utilitzant diferents recursos per a comunicar-nos.

Està clar que no hem de parlar tots un mateix idioma, però tampoc cal crear barreres de discriminació a aquells col·lectius que utilitzen una manera diferent de comunicar-se.

Amb aquesta foto vull fer una crida a totes aquelles persones que, conscient o inconscientment  quan veuen o escolten una manera diferent de comunicació opten per girar cua i no intentar relacionar-se. 

Les persones estem dins de la diversitat, i mai en trobarem dos d'iguals. Si tots fóssim iguals, parléssim igual, penséssim igual i reaccionéssim igual, el món seria d'allò més avorrit. 

Si tenim el gran "do" de poder comunicar-nos amb els altres, hem de ser capaces de no tancara barreres i tenir les ments obertes a les possibilitats de conèixer gent que ens ensenyi coses noves. 

Potser us preguntareu que te a veure aquesta crítica amb mi... doncs bé, soc on soc per allò que sento, per allò que em guia per a seguir el meu camí, i quan vaig conèixer la Llengua de Signes se'm va obrir un món al davant i la meva ment va fer un canvi que em va dur a estudiar Educació Social. 

I és per aquest motiu que vaig voler fer aquesta foto, per demostrar que res és impossible, que tots som capaços de comunicar-nos amb els altres, sempre i quan no tanquem portes.

Fins la proxima!! 

(fins la pròxima!!)